À.CASTIÑEIRA, J. M. LOZANO, - profesores Esade-URL -
LA VANGUARDIA 01/05/2011
Un lema simple - "ley y orden"-en la esfera pública y "vive y deja vivir" en la esfera privada
Hemos publicado el volumen Valors tous en temps durs. La societat catalana a l´Enquesta Europea de Valors 2009,resultado del estudio impulsado por la Fundació Lluís Carulla y la cátedra de Liderazgos de Esade. Esta encuesta se viene realizando en 45 países europeos desde el año 1981 repitiéndose cada década. En Catalunya tenemos los resultados de los años 1990, 2000 y 2009, tiempo suficiente para poder comparar respuestas, detectar cambios y estudiar la evolución de determinadas valoraciones. Estos instrumentos siempre son como un juego de espejos, en los que a veces se confunden diversas miradas, no fáciles de discernir (cómo nos vemos, cómo nos pensamos, cómo somos, cómo creemos que somos…). Pero la perspectiva comparada nos permite detectar tendencias que, sin caer en la tentación de la generalización, nos pueden ayudar a identificar algunos rasgos que nos configuran y pueden enriquecer nuestro debate público.
En primer lugar, se vislumbran tres evoluciones de largo recorrido presentes ya en los estudios anteriores. Hay un acentuado proceso de individualización que muestra un distanciamiento progresivo de las instituciones sociales tradicionales y de los vínculos colectivos. Sigue aumentando la preferencia por la realización personal. Y se da prioridad al bienestar emocional (por encima de la razón)
deslegitimando todo deber moral impuesto externamente por las instituciones.
Podemos destacar nueve rasgos tendenciales.
1. La familia sigue siendo un valor central pero padece profundos cambios: se desinstitucionaliza, pluraliza sus formas, democratiza sus relaciones y sus roles, pierde su carácter indisoluble y debilita sus relaciones de solidaridad intergeneracional. Tenemos una "familia plástica".
2. Hemos internalizado de manera unánime la igualdad de sexos y de roles y la mujer sigue apropiándose terrenos sociales antes negados. Esta igualdad de iure no significa sin embargo todavía una igualdad de facto.
3. Hay una progresiva pérdida de centralidad del valor del trabajo. El trabajo es cada vez menos un valor final y cada vez más un valor instrumental. Aumenta la deslealtad mutua entre empresa y trabajador y se debilitan los valores de pertenencia y compromiso.
4. Emergen dos nuevas centralidades: el ocio y el valor de las relaciones sociales o de amistad.
5. Sigue aumentado la participación asociativa, pero esta es mayoritariamente de signo pasivo (pago de cuotas), clientelar (deportivas, recreativas) o corporativo (profesionales). Desde 1990 crecen los denominados nuevos movimientos sociales (especialmente entre jóvenes) y descienden sindicatos, partidos políticos y organizaciones religiosas. Se produce a marchas forzadas una feminización del fenómeno asociativo.
6. Aumenta el grado de interés por la política y la participación informal de los ciudadanos, pero también es creciente la desafección hacia la clase política y sus instituciones y el alejamiento de las vías formales de participación. Se expresa un profundo sentimiento demócrata pero una gran insatisfacción con el desarrollo de la democracia.
7. Aumenta el sentimiento de pertenencia única o prioritariamente a Catalunya y disminuye el sentimiento de pertenencia a España. Retrocede la opción autonomista y aumenta claramente la opción independentista. Y se expresa una rotunda radicalidad democrática basada en el derecho a decidir de los catalanes.
8. Todos los segmentos sociales opinan que la inmigración comienza a ser excesiva en Catalunya. Es una queja más de tipo socioeconómico (relacionada con la escasez de recursos y la competencia laboral) que de tipo cultural.
9. Se refleja una secularización creciente y un aumento del ateísmo. Y en paralelo emerge una nueva forma de religiosidad desinstitucionalizada.Tenemos creyentes sin iglesia e iglesias sin creyentes.
Recapitulando… para el debate. La apropiación individualista de los diferentes espacios de nuestra vida nos lleva al rechazo de toda estandarización, de todo deber moral externo y a la personalización o adaptación de todo aquello que nos es significativo a nuestras preferencias personales. Llevamos una vida tuneada y tendemos a tunearlo todo: la familia, la religión, el trabajo, el ocio, la política… Contradictorio o no, este bricolaje vital se traduce en un lema simple: "Ley y orden" en la esfera pública y "Vive y deja vivir" en la esfera privada, con derivas hacia la laxitud moral, el presentismo y el hedonismo. En lo colectivo, el elemento que cohesiona nuestras individualidades es la identidad nacional. Combinamos un claro individualismo liberal con un fuerte sentimiento nacional, probablemente porque se sigue considerando que (el reconocimiento de) la dimensión nacional sigue siendo un componente relevante y valioso de nuestra individualidad.
En conclusión, hay tres grupos de valores que mueven y conmueven a los catalanes de hoy. Son tres grupos de valores en tensión que suponen tres retos de futuro. Por un lado, ¿sabremos equilibrar bien la combinación de nuestra autoafirmación individual y colectiva? En segundo lugar, nuestra progresiva desinstitucionalización y el rechazo de toda autoridad externa impuesta nos obligarán a reinventar nuestras pautas de vida cotidiana y nuestro sentido de la autoridad. Y, por último, ¿podremos conciliar los nuevos valores vinculados a la autonomía individual con los viejos valores colectivos de solidaridad, responsabilidad y cohesión social?
sábado, 2 de julio de 2011
Valores blandos en tiempos duros
FONT: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/2011/02/presentacio-del-llibre-valors-tous-en.html
Presentació del llibre Valors tous en temps durs
Aquest llibre és fruit d'una extensa recerca sobre els valors dels catalans elaborada per l’equip d’investigadors de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d'ESADE i la Fundació Lluís Carulla.
L’estudi deriva de l'aplicació a Catalunya de l'Enquesta Europea de Valors, una enquesta que es ve portant a terme des de l'any 1981 a la gairebé totalitat dels països europeus amb una periodicitat decennal. Aquesta és la tercera vegada que s'aplica a Catalunya i Valors tous en temps durs n'és el resultat.
Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica
Info web ESADE
Aportem tot seguit les notes que hi hem pres:
Àngel Castiñeira destaca les tres grans idees força que l’estudi permet visualitzar
1. Procés d’individualització
2. Preferència per la realització personal
3. Prioritzem el nostre benestar emocional (per tant, per sobre del raciocini, i amb un rebuig de qualsevol deure moral imposat des de fora)
I tot seguit, indica quins són els 12 trets tendencials que mostra l’estudi:
Cadascú de nosaltres està desenvolupant un model que afecta tota la vida. No acceptem models estandarditzats. Volem una vida única, tunnejada, amb bricolatge vital, on incorporem uns valors a la carta. Darrera hi ha la filosofia molt mediterrània del viure i deixa viure.
Crisi del deure moral imposat exteriorment. El pare, el polític, el capellà, el directiu... Entra en crisi la idea de potestas i ens cal construir l’autoritas. L’autoritat no la tens; te la donen, te l’has de guanyar.
Entre els perills, destaca el presentisme (carpe diem), o el fet de viure des de la irresponsabilitat (allò que no m’afecta a mi no m’importa)
Des del punt de vista social, destaca un creixement identitari a la nació catalana, que és transversal, d’adscripció voluntària i cultural, que afecta a tothom, els nouvinguts per igual.
Dilemes:
1. Podem combinar bé l’autoafirmació personal i col·lectiva? Podré compatibilitzar els valors individualistes amb els comunitaristes?
2. Estem en ple procés de reinvenció de les pautes de valor. Estem negociant contínuament amb nosaltres mateixos aquest nou equilibri.
3. Com és possible fer compatible aquesta aposta per l’autonomia individual amb la cohesió social?
Javier Elzo parla de l’origen dels valors:
Concepció tradicional
· Poder...
· Humans
Hi ha valors universals?
Elzo està d’acord amb les tres primeres respostes; no amb la darrera.
Elzo va fer l’estudi per als espanyols al 2008, amb el títol “Un individualismo placentero y protegido”. Cal dir que està feta abans de la crisi, a diferència de la catalana que es va fer el 2009 en plena crisi.
Diu que els catalans som com un jonc que sap adaptar-se. Els joncs són sòlids però flexibles.
S’usen indicadors en tres sistemes de valors (55 a Catalunya i 44 a espanya). Més a Catalunya per a fer servir singularitats (es pregunta pel parlament català i espanyol, policia catalana i espanyola, etc., i algun altre tema)
Eixos interpretatius: passat/futur i implicats/desimplicats
Es desfà l’ambigüetat de moltes altres enquestes respecte a l’adscripció nacional. En moltes enquestes es diu que hi ha una zona intermitja de gent que se senten per igual catalana i espanyola. L’estudi destaca la falsedat d’aquest plantejament ja que sota aqueta classificació hi ha clarament persones que se senten espanyols i que no manifesten una oposició a la catalanitat en la mesura que es limiten a considerar-la una regió, negant la seva condició nacional o no considerant-la.
Josep Maria del Pozo ha opinat que l’individualisme ha comportat la desinstitucionalització (de totes les institucions, al marge de si són positives o no). Ha destacat que força gent trauria els polítics i posaria els tècnics a prendre decisions. Predomina molt en la política el pensament sectari en detriment del pensament institucional.
Francesc Torralba ha dit que l’estudi és una eina útil per a fer-nos una imatge del que hi ha, especialment per als qui ens dediquem a la transmissió de valors, per tal de no focalitzar un model absolutament allunyat de la realitat.
S’ha preguntat com es pot fer compatible l’individualitat amb la cohesió social, si la tendència emergent tendent a la diversitat es manté?
La paraula religiositat desperta anticossos mentre que espiritualitat no. La pregunta, tal com s’ha fet a tot l’estudi europeu, pot veure’s afectat per la terminologia. No s’hi contempla l’espiritualitat sense religió.
Rafael Nadal ha explicat que els catalans volem la plena llibertat a casa i l’ordre al carrer, però aquesta deixadesa fa difícil garantir l’ordre, perquè no hi ha governador que amb la voluntat imposi l’ordre si no hi ha uns valors sòlids.
Castiñeira ha tornat a intervenir a la taula de cloenda, afirmant que el lideratge vol dir sobretot generar sentit. Qui té un perquè pot suportar gairebé qualsevol com.
El president Jordi Pujol ha tancat l’acte afirmant que l’estudi introdueix preocupació, però és la realitat. I la pregunta és què cal fer-hi. Sovint ha escrit que amb valors fugaços o poc sòlids, líquids seguint Bauman, no farem res.
Cal continuar explicant a la gent que els drets i deures han d’estar equilibrats. Tant a nivell social com en l’esfera personal.
Treballar de valent o mostrar responsabilitat no són valors tous, i aquests s’hi manifesten. En tot cas, un país que no digui això no superaria la crisi. Sobre l’hedonisme no s’ha construït mai un gran progrés. El bé comú no es valora. Es fa estrany perquè del bé comú tots en traiem un benefici personal...
Els polítics són necessaris. Però els polítics han de ser formats èticament. Digui el que digui l’enquesta, les joventuts dels partits polítics han de rebre una formació ètica.
Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global
Presentació del llibre Valors tous en temps durs
Aquest llibre és fruit d'una extensa recerca sobre els valors dels catalans elaborada per l’equip d’investigadors de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d'ESADE i la Fundació Lluís Carulla.
L’estudi deriva de l'aplicació a Catalunya de l'Enquesta Europea de Valors, una enquesta que es ve portant a terme des de l'any 1981 a la gairebé totalitat dels països europeus amb una periodicitat decennal. Aquesta és la tercera vegada que s'aplica a Catalunya i Valors tous en temps durs n'és el resultat.
Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica
Info web ESADE
Aportem tot seguit les notes que hi hem pres:
Àngel Castiñeira destaca les tres grans idees força que l’estudi permet visualitzar
1. Procés d’individualització
2. Preferència per la realització personal
3. Prioritzem el nostre benestar emocional (per tant, per sobre del raciocini, i amb un rebuig de qualsevol deure moral imposat des de fora)
I tot seguit, indica quins són els 12 trets tendencials que mostra l’estudi:
- Estem configurant un model de família “plàstica” que posa èmfasi en els temes relacionals. Ja no podem parlar d’un únic model de família, sinó molt heterogeni en composició, en ‘contracte’... El que és important és que volem viure amb autenticitat
- Majoritàriament es dóna una resposta molt favorable a la igualtat de gènere i a la equiparació de rols. Però això està al cap de les persones, encara no en la pràctica.
- Treball és un valor important però no central, cal fer-lo compatible amb altres
- Emergeixen nous valors: lleure i disposar de temps per a les relacions, xarxes...
- Hi ha un augment de l’associacionisme, però més el passiu o clientelar. Paguen una quota (esportiu..) però això no pressuposa cap participació i molt menys sentit militant
- No hi ha desafecció per la política sinó pels polítics! Avui manifestem més interès per la política que en edicions anteriors.
- Creix el sentiment de pertinença nacional a Catalunya i, per tant , disminueix el sentiment de pertinença a Espanya.
- Augmenta el sentiment que el model autonòmic espanyol no té sentit, per la seva insuficiència per a Catalunya,
- Creixent aposta per les opcions d’aprofundiment en l’autogovern i específicament per la independència (un 45% hi votaria a favor)
- Catalunya reafirma el valor de la democràcia com un tret característic de la societat catalana, més enllà de la democràcia formal. Per tant, s’ha de tenir en compte el dret a decidir si es fa per vies democràtiques. El futur de Catalunya l’han de decidir els catalans.
- Hi ha un sentiment d’excés de presència d’immigrants. No representa tant un rebuig cultural com una autèntica competència en certs nínxols laborals.
- Catalunya continua en un procés de secularització, però apareixen noves formes de religiositat no canòniques o vehiculades per les religions institucionalitzades.
Cadascú de nosaltres està desenvolupant un model que afecta tota la vida. No acceptem models estandarditzats. Volem una vida única, tunnejada, amb bricolatge vital, on incorporem uns valors a la carta. Darrera hi ha la filosofia molt mediterrània del viure i deixa viure.
Crisi del deure moral imposat exteriorment. El pare, el polític, el capellà, el directiu... Entra en crisi la idea de potestas i ens cal construir l’autoritas. L’autoritat no la tens; te la donen, te l’has de guanyar.
Entre els perills, destaca el presentisme (carpe diem), o el fet de viure des de la irresponsabilitat (allò que no m’afecta a mi no m’importa)
Des del punt de vista social, destaca un creixement identitari a la nació catalana, que és transversal, d’adscripció voluntària i cultural, que afecta a tothom, els nouvinguts per igual.
Dilemes:
1. Podem combinar bé l’autoafirmació personal i col·lectiva? Podré compatibilitzar els valors individualistes amb els comunitaristes?
2. Estem en ple procés de reinvenció de les pautes de valor. Estem negociant contínuament amb nosaltres mateixos aquest nou equilibri.
3. Com és possible fer compatible aquesta aposta per l’autonomia individual amb la cohesió social?
Javier Elzo parla de l’origen dels valors:
Concepció tradicional
· Poder...
· Humans
Hi ha valors universals?
- Cada persona té els seus propis valors: individualisme
- Hi ha valors propis a col·lectius o societats determinats
- Hi ha valors universals, al menys en col·lectius amplis (Europa, l’Islam, budisme, esquerres, Xina, masculins/femenins...)
- Hi ha valors universals que comparteixen tots els homes i dones del món.
Elzo està d’acord amb les tres primeres respostes; no amb la darrera.
Elzo va fer l’estudi per als espanyols al 2008, amb el títol “Un individualismo placentero y protegido”. Cal dir que està feta abans de la crisi, a diferència de la catalana que es va fer el 2009 en plena crisi.
Diu que els catalans som com un jonc que sap adaptar-se. Els joncs són sòlids però flexibles.
S’usen indicadors en tres sistemes de valors (55 a Catalunya i 44 a espanya). Més a Catalunya per a fer servir singularitats (es pregunta pel parlament català i espanyol, policia catalana i espanyola, etc., i algun altre tema)
Eixos interpretatius: passat/futur i implicats/desimplicats
Es desfà l’ambigüetat de moltes altres enquestes respecte a l’adscripció nacional. En moltes enquestes es diu que hi ha una zona intermitja de gent que se senten per igual catalana i espanyola. L’estudi destaca la falsedat d’aquest plantejament ja que sota aqueta classificació hi ha clarament persones que se senten espanyols i que no manifesten una oposició a la catalanitat en la mesura que es limiten a considerar-la una regió, negant la seva condició nacional o no considerant-la.
Josep Maria del Pozo ha opinat que l’individualisme ha comportat la desinstitucionalització (de totes les institucions, al marge de si són positives o no). Ha destacat que força gent trauria els polítics i posaria els tècnics a prendre decisions. Predomina molt en la política el pensament sectari en detriment del pensament institucional.
Francesc Torralba ha dit que l’estudi és una eina útil per a fer-nos una imatge del que hi ha, especialment per als qui ens dediquem a la transmissió de valors, per tal de no focalitzar un model absolutament allunyat de la realitat.
S’ha preguntat com es pot fer compatible l’individualitat amb la cohesió social, si la tendència emergent tendent a la diversitat es manté?
La paraula religiositat desperta anticossos mentre que espiritualitat no. La pregunta, tal com s’ha fet a tot l’estudi europeu, pot veure’s afectat per la terminologia. No s’hi contempla l’espiritualitat sense religió.
Rafael Nadal ha explicat que els catalans volem la plena llibertat a casa i l’ordre al carrer, però aquesta deixadesa fa difícil garantir l’ordre, perquè no hi ha governador que amb la voluntat imposi l’ordre si no hi ha uns valors sòlids.
Castiñeira ha tornat a intervenir a la taula de cloenda, afirmant que el lideratge vol dir sobretot generar sentit. Qui té un perquè pot suportar gairebé qualsevol com.
El president Jordi Pujol ha tancat l’acte afirmant que l’estudi introdueix preocupació, però és la realitat. I la pregunta és què cal fer-hi. Sovint ha escrit que amb valors fugaços o poc sòlids, líquids seguint Bauman, no farem res.
Cal continuar explicant a la gent que els drets i deures han d’estar equilibrats. Tant a nivell social com en l’esfera personal.
Treballar de valent o mostrar responsabilitat no són valors tous, i aquests s’hi manifesten. En tot cas, un país que no digui això no superaria la crisi. Sobre l’hedonisme no s’ha construït mai un gran progrés. El bé comú no es valora. Es fa estrany perquè del bé comú tots en traiem un benefici personal...
Els polítics són necessaris. Però els polítics han de ser formats èticament. Digui el que digui l’enquesta, les joventuts dels partits polítics han de rebre una formació ètica.
Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)